lunes, 22 de octubre de 2012

Ara si que si, Copying Beethoven.

Bona nit a tots, Avui, aquesta entrada tracta de la pel•lícula que fa setmanes anteriors us vaig explicar que l’estàvem mirant a classe, doncs bé, ara ja l'hem finalitzat i perquè no us quedeu a mitges us faré cinc cèntims de que tracta aquesta pel•lícula: Primer de tot, l'autora d'aquesta pel•lícula es una dona, de nom Agnieszka Holland. La pel•lícula està protagonitzada per Ed Harris i Diane Kruger, i presenta una història fictícia sobre la relació de Beethoven amb la seva copista, Anna Holtz. Ara que ja sabem una mica la introducció del tema, anem a conèixer més a Beethoven: ell era un home solitari, molt dur, estricte, però també era humà en algunes circumstàncies. No li agradava que li donessin la raó com als bojos, ni que l’alegessin només per por. Ell deia que la soledat era la seva religió, això es una actitud romàntica, d'aquella època. La seva vida canvia quan li envien a una noia jove de 22,23 anys a exercir de copista per ell, el gran Beethoven. Ell s’estranya molt perquè es una noia, i perquè s’estranya? perquè en aquella època dominava el masclisme cap a les dones, però igualment li va donar una oportunitat i va ser la millor copista que va tindre mai, va arribar a ser part de la seva vida i el seu recolzament en tot moment. El va ajudar fins al dia de la seva mort, per ella també era important com a persona, ni que la cridés i la tractés una mica malament, la noia l'estimava com a persona i el pensava ajudar en lo que fes falta per aprendre del seu gran mestre. Junts van passar moltes situacions de tristesa, d'alegria, de nervis... Recordo una escena en que Beethoven te que dirigir l'orquestra i no es guia ben bé amb la seva oïda, ja que esta sord per una orella, així que li demana a l'Anna Holtz que s'amagui entre els musics per que el guii i així dirigir be l'orquestra i tocar la 9a simfonia. Al final tot va ser un èxit i això els va vincular més. Per acabar d'explicar-vos el final de la història, l'escena en que Beethoven cau malalt i esta al llit i l'Anna Holtz l'ajuda a escriure les melodies que escolta dins del seu cap, em va recordar molt a l'escena última de la pel•lícula de Mozart, que també esta al llit i amb l'ajuda de Salieri que li redacta les notes. Finalitzem ja aquesta entrada amb una frase que em va exclamar molt, dita per Beethoven: Las vibraciones en el aire son el aliento de vino hablando con el hombre . La música es el lenguaje de Dios. Los músicos estamos tan cerca de Dios como cualquier otro hombre. Oímos su voz, leemos sus labios, damos luz a los hijos de dios para su alabanza. Esos somos los músicos Anna i si eso no pasa, no somos nada.

1 comentario: