Ara si que si, Copying Beethoven.

Bona nit a tots, Avui, aquesta entrada tracta de la pel•lícula que fa setmanes anteriors us vaig explicar que l’estàvem mirant a classe, doncs bé, ara ja l'hem finalitzat i perquè no us quedeu a mitges us faré cinc cèntims de que tracta aquesta pel•lícula: Primer de tot, l'autora d'aquesta pel•lícula es una dona, de nom Agnieszka Holland. La pel•lícula està protagonitzada per Ed Harris i Diane Kruger, i presenta una història fictícia sobre la relació de Beethoven amb la seva copista, Anna Holtz. Ara que ja sabem una mica la introducció del tema, anem a conèixer més a Beethoven: ell era un home solitari, molt dur, estricte, però també era humà en algunes circumstàncies. No li agradava que li donessin la raó com als bojos, ni que l’alegessin només per por. Ell deia que la soledat era la seva religió, això es una actitud romàntica, d'aquella època. La seva vida canvia quan li envien a una noia jove de 22,23 anys a exercir de copista per ell, el gran Beethoven. Ell s’estranya molt perquè es una noia, i perquè s’estranya? perquè en aquella època dominava el masclisme cap a les dones, però igualment li va donar una oportunitat i va ser la millor copista que va tindre mai, va arribar a ser part de la seva vida i el seu recolzament en tot moment. El va ajudar fins al dia de la seva mort, per ella també era important com a persona, ni que la cridés i la tractés una mica malament, la noia l'estimava com a persona i el pensava ajudar en lo que fes falta per aprendre del seu gran mestre. Junts van passar moltes situacions de tristesa, d'alegria, de nervis... Recordo una escena en que Beethoven te que dirigir l'orquestra i no es guia ben bé amb la seva oïda, ja que esta sord per una orella, així que li demana a l'Anna Holtz que s'amagui entre els musics per que el guii i així dirigir be l'orquestra i tocar la 9a simfonia. Al final tot va ser un èxit i això els va vincular més. Per acabar d'explicar-vos el final de la història, l'escena en que Beethoven cau malalt i esta al llit i l'Anna Holtz l'ajuda a escriure les melodies que escolta dins del seu cap, em va recordar molt a l'escena última de la pel•lícula de Mozart, que també esta al llit i amb l'ajuda de Salieri que li redacta les notes. Finalitzem ja aquesta entrada amb una frase que em va exclamar molt, dita per Beethoven: Las vibraciones en el aire son el aliento de vino hablando con el hombre . La música es el lenguaje de Dios. Los músicos estamos tan cerca de Dios como cualquier otro hombre. Oímos su voz, leemos sus labios, damos luz a los hijos de dios para su alabanza. Esos somos los músicos Anna i si eso no pasa, no somos nada.

EL PETIT LICEU i els seus visitants!

Hola companys! Com ja sabeu la setmana passada vam anar a Barcelona,

concretament al LICEU, sí senyor, al petit liceu!

 Va ser impressionant tot, des del minut 1 fins al final. Jo mai havia anat al liceu i la primera impressió va ser molt impactant veure aquelles escales amb la catifa vermella, els passadissos, etc. Em vaig sentir una verdadera privilegiada entrant en aquell lloc. 

La obra de Cosí FUN Tutte va ser també molt entretinguda i em va encantar sentir com cantaven i com aquelles persones donaven vida als personatges de la obra, Dorabella, Despina, Don Alfonso... En cap moment em vaig avorrir, al contrari em va semblar divertida. Però al final em vaig descol·locar una mica, perquè jo tenia entès que les noies no sabien que eren els seus noviis disfressats, en canvi en la obra si que es donen conte que porten una disfressa iestan posant a prova la seva fidelitat cap en ells, per això la obra al posar-li FUN significa elles també volen divertir-se, es com si d'alguna manera “juguessin” amb ells i enganyar-los i d'alguna altra manera "divertir-se" fent-los creure un altre cosa. 

En definitiva aquesta excursió ha estat molt divertida i hem pogut aprendre més coses sobre el liceu i sobre la obra de W.A.Mozart.

Senyors i senyores es baixa el teló!

El codi QR i els seus avantatges!

Els codis QR s'estan posant de moda, apart de que son d'una gran ajuda a vegades. Per exemple, jo una vegada vaig anar a valència i vaig parar per un parc a descansar amb la meva mare, ens vam trobar amb un rètol i en ell hi havia inscrit un codi QR, vam sentir curiositat per saber el que ens diria aquest codi i ho vam analitzar amb el detector de codis QR amb el mòbil. Ens va portar a una pàgina on ens explicava una història que havia passat en aquell parc i era molt interessant, vam passar una bona estona llegint tota la història i ja sabíem una altra cosa més, com diuen "Nunca te acostaras sin saber una cosa más" i efectivament. 

Resumint, els codis QR son una altra via d'informació amb la que podem consultar des de qualsevol lloc i la resposta és immediata. A mi sincerament m'agraden molt aquest tipus de enginy tecnològic i sempre que veig algun codi QR i tinc la curiositat de saber on em portarà, l'examino amb el mòbil i sem treu el dubte.

VISCA ELS CODIS QR, jo ja tinc el meu, t'apuntes tu?

EMPRENEM UN LLARG VIATGE CAP AL LICEU! (WIX)

El dia 8 d'octubre emprenem un llarg viatge cap al Liceu a veure la gran obra: COSÍ FUN TUTTE! Es una obra molt coneguda de W.A.MOZART. Tots estem impacients per sentar-nos en les butaques del Liceu i gaudir de la obra i empapar-nos de les veus dels cantants d'òpera i comprendre l'obra i poder explicar com ha sigut i de que ha anat, etc. 

A classe també hem fet un “WIX” amb un grup de classe que tracta sobre aquesta obra de W.A.MOZART i hem fet un inici, un argument, els dos actes corresponents de l'obra, els personatges, una mica la biografia de Mozart i també sobre el gran i fantàstic Liceu de Barcelona. Amb això del “WIX” hem après tècniques noves de com fer servir un programa d'aquest tipus i a més a més aprendre més d'aquesta obra i de lo que es el Liceu i Mozart. 

Doncs el dia 8 CAP A BARCELONA QUE HI FALTA GENT!

Simplement el meravellós Beethoven...

Les classes de música cada vegada més interessants. Ara ens estem endinsant en la vida del famós conegut Beethoven a través de la pel·lícula "Copying Beethoven". Parla de els últims anys de vida creativa del gran compositor Ludwing van Beethoven, es diu que és fictícia, però que algunes escenes passen de veritat. 

L'hem començat a veure i em sembla molt interessant, perquè ni que aquest home tingui totes les malalties i tots els mal estaràs del món i a part de ser SORD, ell continua composant i dirigint orquestres que toquen la seva música. Lo que més em va impactar al principi va ser que era sord, però era el millor compositor de l'època. 

Haurem de seguir veient la pel·lícula a veure com acaba la història d'aquest compositor excepcional de la musica.

ROMÀNTICS O CLÀSSICS?

Companys i companyes, ja fa 1 mes que hem començat les classes i amb elles inclosa la assignatura de música asclar.

Hem començat amb el romanticisme. Hem començat amb un exercici molt interessant, almenys per mi, el exercici consistia en que la nostra professora ens ha posat un “Power Point” amb preguntes i unes respostes de a,b,c. Nosaltres teníem que triar la que ens vingués de gust o lo que haguéssim fet en unes circumstàncies determinades. Al acabar l'exercici la nostra professora ens ha dit q era un exercici per veure si érem romàntics o clàssics, jo sóc completament romàntica, menys una resposta que era clàssica, però cent per cent romàntica!

 Aquest exercici ha estat divertit i entretingut, i de més a més hem après característiques del romanticisme. Els romàntics en aquella època eren molt sentimentals, molt passionals, desprenien molta imaginació, també eren bastant foscos en el tema de la mort i el amor, eren com si diguéssim, molt exagerats en diferents aspectes, i la seva música tenia molts alts i baixos.
En conclusió, aquest exercici m'ha agradat molt de fer-lo i m'ha ensenyat més d'aquesta època.